lunes, 18 de noviembre de 2013

ICONES I SENYALS

En primer lloc, voldria començar definint els conceptes claus que hem treballat a partir del conte que hem realitzat.

La icona és una imatge, quadre o representació. És un signe que substitueix a un objecte mitjançant la seva significació, representació o per analogia. En la informàtica, una icona és un petit gràfic en pantalla que identifica i representa algun objecte (programa, document, arxiu...), usualment amb algun simbolisme gràfic per establir una associació. A més, són molt eficients per tal de produir una resposta ràpida i, els seus elements visualment atractius pels usuaris i la seva simplicitat estructural, proporcionen facilitat de percepció i memòria.

Icones

En canvi, la senyal és un símbol o signe que informa, avisa, recomana o prohibeix alguna cosa i substitueix a alguna paraula escrita o al llenguatge. 

Senyals

Les senyals i les icones són símbols, és a dir representacions perceptibles d'idees, amb trets associats per una convenció socialment acceptada. Són signes sense semblança ni contigüitat, que només posseeixen un vincle convencional entre el seu significant i el seu denotat, a més d'una classe intencional per al seu designat. Els símbols són pictogrames amb significat propi.


Símbols

El símbols són universals, ja que aquestes imatges donen informació sense la necessitat de les llengües i la traducció, per tant són comprensibles per a la majoria de la població. La majoria, i no tota, perquè tot i que són universals no totes les persones poden traduir el missatge que es vol transmetre. Hi ha senyals que si que es poden reconèixer fàcilment com les que podem observar diàriament quan anem pel carrer (stop, pas de vianants, entre altres), però d’altres necessiten tenir uns coneixements previs, és a dir, saber el reglament i la normativa de trànsit, com per exemple la següent senyal:



Com ja he dit, coneixem un munt de senyals, icones i símbols, perquè al viure en societat ens relacionem i per això ens comuniquem, emetent i captant múltiples missatges que anem assimilant al llarg de la nostra vida. Constantment estem immersos entre diversos signes, senyals i símbols, ja que formen part de la nostre quotidianitat. El semiòleg italià Umberto Eco afirma que "la cultura és comunicació" i penso que té molta raó, perquè ens comuniquem gràcies a unes normes establertes del nostre col·lectiu, és a dir, de la nostra cultura.

Per tant, aquests signes i senyals, estan presents en la vida diària i exerceixen una acció organitzadora de la nostra conducta, constituint alhora una idea invisible coneguda i acceptada per tots els membres d'una mateixa cultura, que fa possible la comunicació, la relació amb la societat, entre d’altres. A més, els símbols són una base molt important de la cultura de cada col·lectiu, tant pels petits grups com pels grans moviments culturals i/o religiosos. Coneixem molts d’aquests pel símbol que els representa, com per exemple: 

Símbols religiosos i culturals

Crec que seria interessant treballar les icones, les senyals i els símbols en l’Educació Infantil, perquè aquests signes estan diàriament presents a la vida dels infants. I també, tenir coneixements sobre aquests els permetrà comunicar-se i expressar-se de diferents maneres, a més de saber sobre la cultura de la nostra societat, ja que en aquestes edats primerenques els nens/es descobreixen el món que els envolta.

En relació amb això, vam veure a la classe alguns llibres que utilitzen les senyals i els símbols per explicar la historia o si més no serveixen per ajudar o fer suport del text amb la imatge.  Aquests es caracteritzaven per la combinació d'un contingut textual i un contingut il·lustrat o imatge. Aquest tipus d'obres tenen una especial rellevància actualment ja que el text es complementa amb l'aportació de la imatge, i això és atractiu especialment per al públic juvenil i infantil, ja que la presència d'imatges permet al petit lector interpretar el text més enllà de les paraules. Un dels exemples que vam poder veure a la classe van ser l’original, creatiu i emocionant conte Paraíso, de Bruno Gibert:

Paraíso, de Bruno Gibert

Fer ús d’aquests recursos a l’aula em sembla molt interessant perquè poden aportar les nocions narratives essencials per introduir els infants en el món de l'escriptura creativa i, també, ensenyar de manera teòrica i pràctica les bases tècniques i estètiques de la il·lustració infantil com a mitjà per poder expressar les idees, les emocions i els sentiments. A més, com actualment hi ha molt índex de població estrangera a les aules aquest tipus de contes poden ser útils ja que és una manera d’aprendre a partir d’un llenguatge internacional, com són els símbols, evitant les paraules que poden causar barreres.  També, a partir d’aquests tipus de contes s’estimula el pensament simbòlic, i per tant també el raonament, la intuïció, la inspiració, la resolució creativa de problemes, tot això donà lloc a que els infants extreguin de les imatges les idees que els transmeten, amb poca ajuda dels adults, només amb un suport per guiar o per resoldre algun dubte per si no entenen algun símbol.

Després de veure alguns exemples a la classe vam poder realitzar el nostre conte amb imatges (senyals de trànsit, informatives, d’etiquetatge de roba, d’electrodomèstics...) sense utilitzar les icones informàtiques i marques comercials. Crec que havia aquesta consigna, perquè actualment estem més familiaritzats i trobem més significats aquest tipus de icones que no a les tradicionals (pel fet que porten a la nostra cultura molts anys), per aquest fet era més difícil pensar una història a partir de senyals de trànsit o símbols com els de la roba, que no pas amb les icones informàtiques que no donen l’oportunitat de la creativitat perquè donen tota la informació necessària.

A continuació, us mostraré algunes de les planes del conte que vam realitzar en grup:






Algunes pàgines web on trobem aspectes interessants sobre aquest tema:



viernes, 8 de noviembre de 2013

AVATARS

L’autoretrat és una eina amb la que plasmem no només les característiques físiques pròpies, sinó també aquells aspectes més interns de la nostra personalitat i manera de ser, doncs ens dibuixem tal com nosaltres ens veiem i aquesta és una visió molt personal i íntima del nostre ser.  Per tant, implica un anàlisi personal i, a la vegada, un intent de donar-nos a conèixer i comunicar-nos amb la resta. És aquest el motiu pel qual penso que em començat el tema amb l’autoretrat.


Pel que fa a la creació d’avatars, considero que aquesta és una bona activitat per treballar a l’aula d’infantil però adaptada a les capacitats dels nens i nenes. Així, en el primer cicle d’infantil de 0 a 3 anys, aquesta activitat convindria realitzar-la amb materials plàstics que els alumnes puguin manipular d’acord amb les capacitats en motricitat fina adquirides.

En canvi, en el segon cicle d’infantil de 3 a 6 anys, introduiria l’ordinador per tal que, amb ajuda ajustada de la mestra, els infants realitzin el seu autoretrat a través d’algun programa web o, si més no, tinguin llibertat per modificar i guarnir alguna imatge d’ells mateixos. No hem d’oblidar que les noves tecnologies esdevenen una eina molt atractiva i, per tant, motivadora pels alumnes. Aquesta activitat, a més de fomentar l’expressió plàstica dels infants, els apropa a les noves tecnologies, tant importants en la nostra societat actual, per tal que a través de la manipulació de l’ordinador obtinguin creacions pròpies que permetin una millora de l’autoestima, l’autoconcepte i la seguretat d’aquests.

D’acord amb la transversalitat dels aprenentatges, els objectius de l’activitat es trobarien dintre de les àrees de descoberta d’un mateix i dels altres, en la mesura que els continguts d’aquesta es dirigeixen a promoure les relacions i l’exploració del jo i dels altres, descobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, d'expressió, de relació i de regulació, referides a les emocions i als sentiments. I de l’àrea de comunicació i llenguatge, en tant que l’expressió plàstica i les noves tecnologies proporcionen altres vies de comunicació. 

D’aquesta manera, alguns dels objectius podrien ser:

- Explorar i reconèixer les característiques bàsiques del propi cos.
- Expressar les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges.
- Potenciar la confiança i seguretat en els progressos propis.
- Fomentar la curiositat, interès, la imaginació i la creativitat.
- Gaudir davant les creacions plàstiques.
- Experimentar amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, edició gràfica amb ordinador i imatge.
- Exercitar les destreses manuals: retallar, esquinçar, entre d’altres.
- Millorar en els aspectes informàtics.

Pel que fa als programes i les pàgines web utilitzades per la realització dels avatars, penso que és més difícil fer-ho amb el Paint, perquè aquest programa és més complex d’utilitzar pels infants. A més, requereix d’una major imaginació i creativitat, ja que no tens cap guia per començar a crear, en canvi a les pàgines web dels avatars amb les diferents opcions pots anar seleccionant els diferents trets característics, escollint els més adequats o els que més t’agraden. Penso que l’autoretrat amb el paint fomenta més la creativitat i la imaginació.

En referència al joc de relacionar els dissenyadors, crec que ho vam fer amb dissenyadors/il·lustradors perquè són més fàcils de identificar que no pas si hagués estat amb artistes. Aquests últims tendeixen a ser més abstractes en els seus autoretrats i pot ser els errors comesos en els aparellaments haurien estat més. Crec que aquesta activitat si que es pot adaptar per dur-la a terme a l’aula d’Educació Infantil, però potser els personatges escollits amb els seus respectius retrats haurien de ser més evidents, tractant d’evitar les confusions de la imatge real amb ulleres i l’autoretrat sense, o a l’inrevés, perquè pot donar lloc a confusions.  

Crec que el que m’ha portat a l’error ha estat pensar que els personatges s’haurien retratat el més exacte possible, és a dir, de manera realista. Per tant, jo buscava les semblances entre la imatge i l’autoretrat per tal de relacionar-los, i hauria d’haver pensat que un autoretrat no sempre és realista i mostra exactament com és una persona, sinó que moltes vegades són com ells es veuen o com es volen mostrar als altres.

Comparteixo amb vosaltres un links que m’han semblat interessants:



Per acabar us deixo amb aquest vídeo:



Fins aviat!!


domingo, 3 de noviembre de 2013

ENTRADA 0 - PRESENTACIÓ




Em dic Alba, tinc 21 anys i sóc de Sant Boi de Llobregat. Vaig fer el cicle superior d'Educació Infantil a INS Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat. 

Des de sempre he tingut molt clar que volia fer Magisteri d'Educació Infantil i després d’haver realitzat les pràctiques del cicle encara estic més segura. 


Actualment, curso el segon curs d’Educació Infantil a la Universitat de Barcelona.

Els dissabtes treballo com a monitora en una associació que es diu JADIS en la qual realitzem activitats socioeducatives per tal de fomentar la integració social d’un grup d’usuàries de l'Hospital Benito Menni de Sant Boi de Llobregat. També he fet reforç escolar a un nen l’any passat.

M’agrada molt llegir i anar cinema. Em considero una persona aventurera, a qui li agrada viure tot tipus d’emocions i noves experiències. Un dels meus somnis és anar a l’Àfrica i l’Índia i espero algun dia poder-los fer realitat.


Pel que fa a l’assignatura espero que em mostri les eines i les estratègies per a què en un futur pugui portar-les a terme a l’aula amb els alumnes.



En referència al disseny del Blog, he escollit un fons amb núvols perquè transmet tranquil·litat, pau, llibertat, calma... Els colors que utilitzat per a la realització d’aquest han estat principalment el blau i el verd, ja que són els que més m’agraden i a més donen informació sobre la meva personalitat.

Tot i que ja tenia nocions, que els colors, entre altres elements importants, s’han de tenir en compte en el disseny de pàgines web, he de dir que després de llegir textos sobre la importància de la composició, la tipografia i els colors i la seva utilització, sóc encara més conscient de la importància que tenen aquests aspectes a l’hora de realitzar el disseny d’una pàgina, ja que aquests tres aspectes han de crear un conjunt harmònic per tal que sigui agradable llegir i atractiu pels lectors.

Per les consideracions d’abans, he intentant fer un disseny que cridés l’atenció dels possibles lectors i que fos fàcil de llegir.

He escollit el blau perquè transmet estabilitat i profunditat en el Blog. També perquè es considera un color beneficiós per a la ment, ja que produeix un efecte de frescor, relaxant, tranquil·litzant i de calma. A més, el blau representa la lleialtat, la confiança, la consciència i la sinceritat, característiques de la personalitat que crec que em representen.

Com he pogut comprovar a les webs recomanades per realitzar un bon disseny si el blau es combina amb colors càlids, com el verd, sorgeix una barreja que sol cridar l’atenció i pot produir impacte i alteració emocional en l’usuari.

Al color verd, l’altre color escollit, també dóna informació sobre la meva personalitat, ja que aquest s’identifica amb l’aventura, la participació, la persistència, la consistència, la franquesa, l'honestedat, la tolerància i la comprensió, característiques amb les quals també em sento identificada. A més, les persones que els agrada el verd, una de les seves prioritats és l’educació, i això sens dubte també em caracteritza.


L’elecció del color verd també ha estat perquè és el color més relaxant pel ull humà i pot ajudar a millorar la vista. A més a més, és el color que s’identifica amb la protecció, la curació emocional, la calma, el repòs i l’esperança.

He fet el que pogut pel que fa al disseny, espero que us hagi agradat i  hagi animat continuar llegint aquest humil bloc.

En aquest aniré comentat les experiències i els coneixements de les classes d’Alfabetització Digital, parlant sobre les noves tecnologies i l’aplicació d’aquestes en l’aula d’Educació Infantil.  

Ens veiem aviat!! :)