sábado, 18 de enero de 2014

ACOMIADAMENT DE L'ASSIGNATURA

En aquesta darrera entrada faré una reflexió a la que he arribat a partir d’aquesta assignatura, d’Alfabetització Digital, i per últim, faré una valoració sobre la mateixa.



Natiu Digital
En primer lloc, volia començar com ho vam fer a l’inici de curs amb la idea de Immigrants Digitals i Natius Digitals. Com vam poder veure en l’article de Marc Prensky, a l’actualitat coexisteixen dos comunitats generacionals molt diferents entre si, una que està formada pels joves i els infants i l’altra formada pels adults, que tot i que conviuen el en mateix món rodejat de la tecnologia informàtica i digital, fan un ús diferent i peculiar d’aquesta. La comunitat dels joves i els infants són els natius digitals per haver nascut i créixer al costat de pantalles d’ordinador, Ipad, vídeoconsoles, mòbils, càmeres, pendrives, MP4... i per utilitzar aquestes alfabetitzacions amb molta destresa i sense cap tipus d’esforç. 

Immigrant Digital
Al contrari els immigrants digitals van créixer en una infància analògica, sense cap tipus de tecnologia a partir de productes tangibles com són: els llibres, les pel·lícules, els cd’s, papers... i ara utilitzar qualsevol suport digitals els suposa un gran esforç i repte. En el següent enllaç podeu veure un vídeo on s'obserba com és la convivència entre aquestes dues comunitats: http://www.youtube.com/watch?v=JCCw9NcMWyM

A l’actualitat vivim en una societat comandada per les noves tecnologies, on la informàtica juga un paper fonamental en tots els àmbits, tant és així que han anomenat aquest temps l’Era Digital. La gran majoria de la població té al seu abast una gran quantitat de productes electrònics i això fa que en les famílies es donin situacions com les d’aquest vídeo:


Com la presencia de l’alfabetització digital és una realitat evident a la societat en la qual vivim, les TIC s’estan convertit en un element cada vegada més indispensable en els centres educatius, i amb l'arribada d'aquestes tecnologies i alfabetitzacions, l'activitat docent està canviant des d'un enfocament centrat en el mestre cap a una formació centrada principalment en l'alumnat dins un entorn interactiu d'aprenentatge a partir d’aquests nous sistemes. Això, implica, per part del professorat, trencar amb les estructures educatives anteriors per adaptar-se a una nova forma de vida. Per això, ara els actuals i futurs mestres (immigrants digitals) s’han de formar en un altre tipus d’educació, valorant les noves tecnologies com a eines útils de l’aprenentatge a l’aula.

Les noves tecnologies poden utilitzar-se en el sistema educatiu com a mitjà per aprendre, com objecte de l’aprenentatge o com ja he dit en entrades anteriors com a suport en l’aprenentatge. En aquest sentit, com un instrument que complementi i ajudi a la formació i l’aprenentatge constructiu/significatiu de l’alumnat.




L’escola, com a important agent educatiu, ha d’utilitzar tots els recursos tecnològics que estiguin en el seu abast, per tal de quan arribi el moment els infants s’integrin com a membres actius de la societat i que tinguin la preparació suficient.


A continuació anomeno algunes de les habilitats que fomenten l’ús de la informàtica:

  • Coordinació motora: Varietat de moviments, força i resistència, oprimir i deixar anar, moviment consistent i segur i plasticitat.
  • Habilitats cognitives i del llenguatge: Causa – efecte, capacitat d’atenció, permanència dels objectes, imitació, conducta intencionada, desig de comunicació, representació simbòlica, comprensió de comandes, habilitat per escollir, assimilació de bases de futurs aprenentatges, predisposició al canvi, augment d’implicació de l’alumnat en les activitat, presa de decisions, desenvolupament de la iniciativa, de la creativitat, la experimentació, la manipulació i desperta la curiositat i la investigació.
  • Habilitats visuals/de percepció: Seguiment i recerca, discriminació entre la figura i fons, discriminació de formes i evolució dels òrgans sensorials.
  • Habilitats socials/emocionals: inici i fi d’interaccions, actuació per torns, seguiment d’instruccions pas a pas, treball col·laboratiu amb el seu grup d’iguals i adquisició d’hàbits de conducte.

Com a futurs mestres d’Educació Infantil, hem de conèixer totes les possibilitats que tenen el ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Educació i, sobretot, en aquesta etapa, ja que com ja he dit aquests recursos obren noves possibilitats per la docència. A més, avui dia els infants tenen normalitzada la presencia de les tecnologies, ja que conviuen amb elles i fa un ús quotidià sense cap tipus de dificultat. En aquest sentit, els mestres han de propiciar una educació adequada al seu temps. Per tant, com les TIC són un dels pilars fonamentals en la societat actual, els mestres han de proporcionar als infants una educació que tingui en compte aquesta realitat.

Per tot això, penso que és important l’existència d’aquesta assignatura al Grau d’Educació Infantil, perquè ens proporciona un munt de recursos, idees, activitats, en definitiva diferents formes de fer que podem dur a terme a l’aula d’Educació Infantil. A més, ens permet aprendre a utilitzar programes com per exemple, el Photoshop, el InsKape, Gimp, etc., que serveixen per a editar fotografies i realitzar figures diverses.
Finalment, volia acabar dient que espero que aquest bloc us hagi animat a utilitzar aquest programes que he anat comentant. I també dir que tot i que l’objectiu d’aquest blog era comentar i exposar els coneixements que anava adquirint en aquesta assignatura, a l’hora m’ha ensenyat a dominar un altre suport digital com són els blogs.


Desitjo algun dia poder realitzar totes aquestes idees que m’ha aportat aquesta assignatura amb els meus futurs alumnes.



Us deixo algunes pàgines web que anant recopilant al llarg del curs, on podeu trobar molts recursos per poder utilitzar-los a l’aula, a  partir de les TIC:






...Acabo amb unes imatges molt divertides...





Fins aquí el meu blog! Espero que us hagi agradat i moltes gràcies per llegir-me!





viernes, 17 de enero de 2014

LA FORMA ES TRANSFORMA I OIL POUR OIL

L’activitat de La forma se transforma la vam realitzar a partir del programa Inkscape, que és un editor especialitzat en el dibuix vectorial. Aquesta tasca consistia en crear un document horitzontal DIN A3. Després, agafant l’eina Berzier crear un polígon irregular de més de sis arestes i duplicar aquest polígon col·locant-lo al costat de l’altre. A continuació, s’havia de seleccionar l’eina de nodes i fer un clic sobre el segon polígon, per tal d’anar seleccionant tots els nodes i així fer-los simètrics. El següent pas va ser duplicar aquesta última i modificar-la fins a convertir-la en alguna figura, per això vam agregar alguns elements decoratius. La figura que vam crear va ser la següent:


Per dur a terme aquesta activitat vam realitzar un treball grupal, ja que ens vam organitzar per poder participar totes i decidir els passos de la tasca les tres.

L’altra activitat que vam fer amb el mateix programa va ser la de les figures geomètriques. Aquesta consistia en fer una figura d’algun animal a partir de la combinació de diferents figures geomètriques. La nostra figura és tracta d’un ós panda format per rodones, quadrats i triangles.


Com l’altra activitat també totes les decisions es van donar a partir del consens de tot el grup.

Per últim comentaré  la darrera activitat, Oil pour oil, que vam dur a terme a la classe. Aquesta consistia en crear una animació senzilla amb unes imatges d’uns llops.

Per realitzar aquesta tasca, en primer lloc vam observar les fotografies. Un cop estudiades les possibilitats que oferien ens va semblar una bona idea pensar que els dos llops es barallaven, perquè no s’acceptaven, per ser de planetes diferents. D’aquesta manera, vam arribar a la conclusió de representar que un del llops provenia d’un altre planeta i que viatjava a la Terra, on es trobava amb un altre llop diferent a ell. Això provocava un conflicte entre ells, cosa que fa que arribin a barallar-se. En aquest moment, apareix un altre llop que interfereix per tal que és tranquil·litzin i es deixin de barallar.

Aquesta activitat la vam realitzar a partir del Photoshop. Amb les imatges que la professora ens va proporcionar havíem d’agafar-les i introduir-les en un altre escenari, per fer això era necessari treballar a través de les capes. A més, vam introduir elements, com el coet que canviava de posició i dimensió.



Un cop vam tenir tota la seqüència de les imatges vam crear el vídeo amb tots els fotogrames que havíem fet amb el Photoshop. Això ho vam realitzar amb el Movie Maker. Aquest va ser el resultat:


Penso que les dues primeres activitats que he comentat les podríem realitzar a l’Educació Infantil adaptant-les, ja que es podria treballar amb els infants com a partir d’una forma sense cap sentit o intenció representativa pot sorgir una figura o, també, com dur a terme un dibuix a partir de figures geomètriques. Aquesta segona hem sembla una manera molt creativa d’introduir les matemàtiques a l’aula, perquè en aquesta etapa comencen a familiaritzar-se amb les figures geomètriques i jugar a fer figures i representacions amb elles em sembla una manera molt divertida d’aprendre.  

Per acabar, penso que haver realitzat l’activitat oil pour oil és molt útil per quan sigui mestra saber que aquest suport em dona l’oportunitat de crear històries molt diverses a partir de la combinació de imatges.

Avui us porto altres recursos per treballar aquest temes a l'Educació Infantil:




Fins aviat!

miércoles, 15 de enero de 2014

LA SIMETRIA I EL COLLAGE

En aquesta entrada comentaré algunes de les activitats que hem realitzat a la classe amb el Photoshop. Com ja hem vist, és un programa que et proporciona tot el necessari per treure el màxim partit a les imatges digitals i transformar-les. És un editor de gràfics que s’usa per retocar fotografies i gràfics. Aquest permet treballar amb la multicapa i és per aquest motiu que l’hem utilitzat a l’aula per fer les tasques.


Una de les primeres activitats amb les quals vam començar a fer ús del Photochop, per retocar imatges, va ser amb La belleza de la simetria. Abans de començar van llegir dos articles: un de EL PAIS titulat La seducción simétrica que parlava sobre nombrosos estudis d’intel·lectuals que es qüestionen si el món és simètric o asimètric i si el que ens atrau del sexe aposat és una cara simètrica o asimètrica; l’altre article que portava com a títol La clave de la belleza está en la simetría, publicat a la revista La huella digital, exposava més estudis sobre la simetria i la bellesa, on la majoria d’aquests afirmaven que “[...] los rostros considerados hermosos son, independientemente de la cultura, sumamente simétricos.”

En aquests articles he pogut comprovar que encara segueix vigent la mateixa idea de bellesa dels segles passats, on la simetria i la perfecció és el que impera. La bellesa segons les diferents cultures, epòques i societats té un valor o un altre. Però, en l'actualitat a la nostra societat occidental s’atorga els mitjans de comunicació en massa el paper de transmetre valors i models de conducta. Aquests s'encarreguen de donar-li un sentit vanitós i de valoració exagerada a la bellesa física i a les formes corporals, sent així les més perfectes i simètriques les que segueixen els canons de bellesa. Això ha generat que aquesta sigui un valor social afegit, deixant de banda les característiques inherents a la personalitat. Per tal de ser perfectes, les persones tracten de complir amb totes les exigències imposades per la moda, generant preocupació sense distinció d'edat o gènere. D'alguna manera ser acceptat per la societat que només valora la bellesa i la perfecció s’ha convertit en un repte i moltes vegades en una obsessió.

A partir d’aquesta activitat vam poder comprovar la simetria o asimetria dels nostres rostres. En primer lloc, vam practicar amb la fotografia que va ser portada de National Geographic en Juny de 1985 de Sharbat Gula, una refugiada afgana. 


A continuació, vam començar a realitzar l’activitat amb els nostres rostres. L’activitat consistia, en primer lloc, obrir la imatge en Photoshop. Després, es buscava l’eix central marcant-lo amb la guia i es copiava, en dues capes separades. D’aquesta manera quedaven dues meitats del rostre (la dreta i l’esquerra), un cop fet això es duplicaven les capes de tal forma que hi havia dues meitats esquerres i dues dretes. Es girava horitzontalment una de les meitats esquerres i s’unia amb l’altra meitat esquerra no girada, i així es formava el nou rostre simètric. Finalment, es feia el mateix procés amb les meitats dretes, per tal d’aconseguir el rostre simètric del costat dret. Al resultat de l’activitat ha estat el següent:


Després de veure el fruit de l’activitat puc dir que soc totalment asimètrica, però la veritat és que prefereixo ser asimètrica doncs considero que els resultats obtinguts de la simetria del costat dret com del esquerre no són pas bells. Per aquest motiu, aquesta tasca ens fa pensar si veritablement la bellesa es troba en la perfecció i la simetria. Sota el meu punt de vista, és molt difícil trobar un rostre perfecte, tot i que els articles diuen que exemples d’això ho són Claudia Schiffer, Michelle Pfeiffer, Charlize Theron o Kate Moss, penso que probablement s'apropen a la perfecció però segurament hi ha alguna característica en la seva anatomia del rostre que treca la simetria. De qualsevol manera penso que la bellesa no ha d’anar lligada a la perfecció i a la simetria, ja que com diuen en un dels articles exposats amb anterioritat el que ens fa ser humans és la asimetria i la imperfecció. A més, les desigualtats anatòmiques són discrets portaveus de la biologia de l’individu, de la seva personalitat, i determinen l’atracció pel sexe oposat. Per resumir, penso que el tema de la bellesa és un assumpte d’opinions, i no tant de bellesa sinó d’atracció, ja que penso que aquesta és la força per la qual ens deixem portar. A més, crec que el que ens fa únics són les imperfeccions. Com deia el filòsof Theodor Adorno la asimetria és més bella quan es troba en contrast amb la simetria.

Una altra activitat que vam fer amb el programa de Photoshop va ser el collage. Amb aquesta vam aprofundir en les diferents formes de selecció, així com a transformar la imatge sense distorsionar-la. Aquesta tasca consistia en realitzar un personatge referent algun ofici mitjançant la utilització de objectes, utensilis, estris, entre altres coses, relacionats amb la seva professió. Per dur a terme aquesta tasca abans vam observar les obres d’alguns artistes que utilitzen el collage o alguna tècnica semblant per dur a terme les seves composicions, aquests són: Hanoch Piven, Giuseppe Arcimboldo o Chema Madoz. Prèviament a realitzar el collage vam pensar els oficis que oferien més possibilitats de creació i disposaven de molts objectes o estris. Un cop vam escollir l’ofici que volíem representar vam anar decidint de manera grupal tots els passos que anàvem fent per la creació del nostre personatge. L’ofici que vam escollir nosaltres és el de llibreter mitjançant cartabons, esquadres, bolígrafs, gomes d'esborrar, una maquineta, un pinzell i un transportador vam crear aquest personatge:


El collage que hem realitzat amb Photochop és evident que no ho podem traslladar directament a l’aula d’Educació Infantil, però si que es pot adaptar, ja que el collage és una tècnica versàtil i atractiva perquè permet experimentar amb materials molt variats i posar en pràctica un ampli ventall de continguts: els elements de la imatge, la composició, el disseny bidimensional o l'animació, entre d'altres. Al permetre treballar amb temàtiques molt diverses, afavoreix la interacció amb altres àrees així com la introducció de continguts transversals, com per exemple aquest cas el tema dels oficis.

Es podrien programar activitats per tal de dur a terme collages de diferents maneres: amb retalls de revistes, fotografies, materials reals, entre altres, i així treballar diverses temàtiques. D’aquesta manera, els infants aprenen d’una manera més divertida i creativa. A més, a la xarxa existeixen un munt de recursos per dur a terme activitats de collage com les que recomanaré al final d’aquesta entrada.

Per acabar, com a futura mestra crec que si que em servirà conèixer les eines bàsiques d’un programa com el Photoshop, que serveix per a retocar fotografies, ja que encara que no podrem utilitzar aquest amb els infants si que ens pot sevir per realitzar material visual per treballar amb els alumnes d’un tema específic que no trobem en la xarxa o que simplement ens volem inventar.

Aquí us deixo alguns recursos que podem trobar a la xarxa i utilitzar a l’aula d’Educació Infantil:








Si es disposa Ipad a l’aula podem utilitzar una aplicació per treballar el collage:

- Faces imake




Ens veiem aviat!! :)

lunes, 18 de noviembre de 2013

ICONES I SENYALS

En primer lloc, voldria començar definint els conceptes claus que hem treballat a partir del conte que hem realitzat.

La icona és una imatge, quadre o representació. És un signe que substitueix a un objecte mitjançant la seva significació, representació o per analogia. En la informàtica, una icona és un petit gràfic en pantalla que identifica i representa algun objecte (programa, document, arxiu...), usualment amb algun simbolisme gràfic per establir una associació. A més, són molt eficients per tal de produir una resposta ràpida i, els seus elements visualment atractius pels usuaris i la seva simplicitat estructural, proporcionen facilitat de percepció i memòria.

Icones

En canvi, la senyal és un símbol o signe que informa, avisa, recomana o prohibeix alguna cosa i substitueix a alguna paraula escrita o al llenguatge. 

Senyals

Les senyals i les icones són símbols, és a dir representacions perceptibles d'idees, amb trets associats per una convenció socialment acceptada. Són signes sense semblança ni contigüitat, que només posseeixen un vincle convencional entre el seu significant i el seu denotat, a més d'una classe intencional per al seu designat. Els símbols són pictogrames amb significat propi.


Símbols

El símbols són universals, ja que aquestes imatges donen informació sense la necessitat de les llengües i la traducció, per tant són comprensibles per a la majoria de la població. La majoria, i no tota, perquè tot i que són universals no totes les persones poden traduir el missatge que es vol transmetre. Hi ha senyals que si que es poden reconèixer fàcilment com les que podem observar diàriament quan anem pel carrer (stop, pas de vianants, entre altres), però d’altres necessiten tenir uns coneixements previs, és a dir, saber el reglament i la normativa de trànsit, com per exemple la següent senyal:



Com ja he dit, coneixem un munt de senyals, icones i símbols, perquè al viure en societat ens relacionem i per això ens comuniquem, emetent i captant múltiples missatges que anem assimilant al llarg de la nostra vida. Constantment estem immersos entre diversos signes, senyals i símbols, ja que formen part de la nostre quotidianitat. El semiòleg italià Umberto Eco afirma que "la cultura és comunicació" i penso que té molta raó, perquè ens comuniquem gràcies a unes normes establertes del nostre col·lectiu, és a dir, de la nostra cultura.

Per tant, aquests signes i senyals, estan presents en la vida diària i exerceixen una acció organitzadora de la nostra conducta, constituint alhora una idea invisible coneguda i acceptada per tots els membres d'una mateixa cultura, que fa possible la comunicació, la relació amb la societat, entre d’altres. A més, els símbols són una base molt important de la cultura de cada col·lectiu, tant pels petits grups com pels grans moviments culturals i/o religiosos. Coneixem molts d’aquests pel símbol que els representa, com per exemple: 

Símbols religiosos i culturals

Crec que seria interessant treballar les icones, les senyals i els símbols en l’Educació Infantil, perquè aquests signes estan diàriament presents a la vida dels infants. I també, tenir coneixements sobre aquests els permetrà comunicar-se i expressar-se de diferents maneres, a més de saber sobre la cultura de la nostra societat, ja que en aquestes edats primerenques els nens/es descobreixen el món que els envolta.

En relació amb això, vam veure a la classe alguns llibres que utilitzen les senyals i els símbols per explicar la historia o si més no serveixen per ajudar o fer suport del text amb la imatge.  Aquests es caracteritzaven per la combinació d'un contingut textual i un contingut il·lustrat o imatge. Aquest tipus d'obres tenen una especial rellevància actualment ja que el text es complementa amb l'aportació de la imatge, i això és atractiu especialment per al públic juvenil i infantil, ja que la presència d'imatges permet al petit lector interpretar el text més enllà de les paraules. Un dels exemples que vam poder veure a la classe van ser l’original, creatiu i emocionant conte Paraíso, de Bruno Gibert:

Paraíso, de Bruno Gibert

Fer ús d’aquests recursos a l’aula em sembla molt interessant perquè poden aportar les nocions narratives essencials per introduir els infants en el món de l'escriptura creativa i, també, ensenyar de manera teòrica i pràctica les bases tècniques i estètiques de la il·lustració infantil com a mitjà per poder expressar les idees, les emocions i els sentiments. A més, com actualment hi ha molt índex de població estrangera a les aules aquest tipus de contes poden ser útils ja que és una manera d’aprendre a partir d’un llenguatge internacional, com són els símbols, evitant les paraules que poden causar barreres.  També, a partir d’aquests tipus de contes s’estimula el pensament simbòlic, i per tant també el raonament, la intuïció, la inspiració, la resolució creativa de problemes, tot això donà lloc a que els infants extreguin de les imatges les idees que els transmeten, amb poca ajuda dels adults, només amb un suport per guiar o per resoldre algun dubte per si no entenen algun símbol.

Després de veure alguns exemples a la classe vam poder realitzar el nostre conte amb imatges (senyals de trànsit, informatives, d’etiquetatge de roba, d’electrodomèstics...) sense utilitzar les icones informàtiques i marques comercials. Crec que havia aquesta consigna, perquè actualment estem més familiaritzats i trobem més significats aquest tipus de icones que no a les tradicionals (pel fet que porten a la nostra cultura molts anys), per aquest fet era més difícil pensar una història a partir de senyals de trànsit o símbols com els de la roba, que no pas amb les icones informàtiques que no donen l’oportunitat de la creativitat perquè donen tota la informació necessària.

A continuació, us mostraré algunes de les planes del conte que vam realitzar en grup:






Algunes pàgines web on trobem aspectes interessants sobre aquest tema:



viernes, 8 de noviembre de 2013

AVATARS

L’autoretrat és una eina amb la que plasmem no només les característiques físiques pròpies, sinó també aquells aspectes més interns de la nostra personalitat i manera de ser, doncs ens dibuixem tal com nosaltres ens veiem i aquesta és una visió molt personal i íntima del nostre ser.  Per tant, implica un anàlisi personal i, a la vegada, un intent de donar-nos a conèixer i comunicar-nos amb la resta. És aquest el motiu pel qual penso que em començat el tema amb l’autoretrat.


Pel que fa a la creació d’avatars, considero que aquesta és una bona activitat per treballar a l’aula d’infantil però adaptada a les capacitats dels nens i nenes. Així, en el primer cicle d’infantil de 0 a 3 anys, aquesta activitat convindria realitzar-la amb materials plàstics que els alumnes puguin manipular d’acord amb les capacitats en motricitat fina adquirides.

En canvi, en el segon cicle d’infantil de 3 a 6 anys, introduiria l’ordinador per tal que, amb ajuda ajustada de la mestra, els infants realitzin el seu autoretrat a través d’algun programa web o, si més no, tinguin llibertat per modificar i guarnir alguna imatge d’ells mateixos. No hem d’oblidar que les noves tecnologies esdevenen una eina molt atractiva i, per tant, motivadora pels alumnes. Aquesta activitat, a més de fomentar l’expressió plàstica dels infants, els apropa a les noves tecnologies, tant importants en la nostra societat actual, per tal que a través de la manipulació de l’ordinador obtinguin creacions pròpies que permetin una millora de l’autoestima, l’autoconcepte i la seguretat d’aquests.

D’acord amb la transversalitat dels aprenentatges, els objectius de l’activitat es trobarien dintre de les àrees de descoberta d’un mateix i dels altres, en la mesura que els continguts d’aquesta es dirigeixen a promoure les relacions i l’exploració del jo i dels altres, descobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, d'expressió, de relació i de regulació, referides a les emocions i als sentiments. I de l’àrea de comunicació i llenguatge, en tant que l’expressió plàstica i les noves tecnologies proporcionen altres vies de comunicació. 

D’aquesta manera, alguns dels objectius podrien ser:

- Explorar i reconèixer les característiques bàsiques del propi cos.
- Expressar les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges.
- Potenciar la confiança i seguretat en els progressos propis.
- Fomentar la curiositat, interès, la imaginació i la creativitat.
- Gaudir davant les creacions plàstiques.
- Experimentar amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, edició gràfica amb ordinador i imatge.
- Exercitar les destreses manuals: retallar, esquinçar, entre d’altres.
- Millorar en els aspectes informàtics.

Pel que fa als programes i les pàgines web utilitzades per la realització dels avatars, penso que és més difícil fer-ho amb el Paint, perquè aquest programa és més complex d’utilitzar pels infants. A més, requereix d’una major imaginació i creativitat, ja que no tens cap guia per començar a crear, en canvi a les pàgines web dels avatars amb les diferents opcions pots anar seleccionant els diferents trets característics, escollint els més adequats o els que més t’agraden. Penso que l’autoretrat amb el paint fomenta més la creativitat i la imaginació.

En referència al joc de relacionar els dissenyadors, crec que ho vam fer amb dissenyadors/il·lustradors perquè són més fàcils de identificar que no pas si hagués estat amb artistes. Aquests últims tendeixen a ser més abstractes en els seus autoretrats i pot ser els errors comesos en els aparellaments haurien estat més. Crec que aquesta activitat si que es pot adaptar per dur-la a terme a l’aula d’Educació Infantil, però potser els personatges escollits amb els seus respectius retrats haurien de ser més evidents, tractant d’evitar les confusions de la imatge real amb ulleres i l’autoretrat sense, o a l’inrevés, perquè pot donar lloc a confusions.  

Crec que el que m’ha portat a l’error ha estat pensar que els personatges s’haurien retratat el més exacte possible, és a dir, de manera realista. Per tant, jo buscava les semblances entre la imatge i l’autoretrat per tal de relacionar-los, i hauria d’haver pensat que un autoretrat no sempre és realista i mostra exactament com és una persona, sinó que moltes vegades són com ells es veuen o com es volen mostrar als altres.

Comparteixo amb vosaltres un links que m’han semblat interessants:



Per acabar us deixo amb aquest vídeo:



Fins aviat!!


domingo, 3 de noviembre de 2013

ENTRADA 0 - PRESENTACIÓ




Em dic Alba, tinc 21 anys i sóc de Sant Boi de Llobregat. Vaig fer el cicle superior d'Educació Infantil a INS Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat. 

Des de sempre he tingut molt clar que volia fer Magisteri d'Educació Infantil i després d’haver realitzat les pràctiques del cicle encara estic més segura. 


Actualment, curso el segon curs d’Educació Infantil a la Universitat de Barcelona.

Els dissabtes treballo com a monitora en una associació que es diu JADIS en la qual realitzem activitats socioeducatives per tal de fomentar la integració social d’un grup d’usuàries de l'Hospital Benito Menni de Sant Boi de Llobregat. També he fet reforç escolar a un nen l’any passat.

M’agrada molt llegir i anar cinema. Em considero una persona aventurera, a qui li agrada viure tot tipus d’emocions i noves experiències. Un dels meus somnis és anar a l’Àfrica i l’Índia i espero algun dia poder-los fer realitat.


Pel que fa a l’assignatura espero que em mostri les eines i les estratègies per a què en un futur pugui portar-les a terme a l’aula amb els alumnes.



En referència al disseny del Blog, he escollit un fons amb núvols perquè transmet tranquil·litat, pau, llibertat, calma... Els colors que utilitzat per a la realització d’aquest han estat principalment el blau i el verd, ja que són els que més m’agraden i a més donen informació sobre la meva personalitat.

Tot i que ja tenia nocions, que els colors, entre altres elements importants, s’han de tenir en compte en el disseny de pàgines web, he de dir que després de llegir textos sobre la importància de la composició, la tipografia i els colors i la seva utilització, sóc encara més conscient de la importància que tenen aquests aspectes a l’hora de realitzar el disseny d’una pàgina, ja que aquests tres aspectes han de crear un conjunt harmònic per tal que sigui agradable llegir i atractiu pels lectors.

Per les consideracions d’abans, he intentant fer un disseny que cridés l’atenció dels possibles lectors i que fos fàcil de llegir.

He escollit el blau perquè transmet estabilitat i profunditat en el Blog. També perquè es considera un color beneficiós per a la ment, ja que produeix un efecte de frescor, relaxant, tranquil·litzant i de calma. A més, el blau representa la lleialtat, la confiança, la consciència i la sinceritat, característiques de la personalitat que crec que em representen.

Com he pogut comprovar a les webs recomanades per realitzar un bon disseny si el blau es combina amb colors càlids, com el verd, sorgeix una barreja que sol cridar l’atenció i pot produir impacte i alteració emocional en l’usuari.

Al color verd, l’altre color escollit, també dóna informació sobre la meva personalitat, ja que aquest s’identifica amb l’aventura, la participació, la persistència, la consistència, la franquesa, l'honestedat, la tolerància i la comprensió, característiques amb les quals també em sento identificada. A més, les persones que els agrada el verd, una de les seves prioritats és l’educació, i això sens dubte també em caracteritza.


L’elecció del color verd també ha estat perquè és el color més relaxant pel ull humà i pot ajudar a millorar la vista. A més a més, és el color que s’identifica amb la protecció, la curació emocional, la calma, el repòs i l’esperança.

He fet el que pogut pel que fa al disseny, espero que us hagi agradat i  hagi animat continuar llegint aquest humil bloc.

En aquest aniré comentat les experiències i els coneixements de les classes d’Alfabetització Digital, parlant sobre les noves tecnologies i l’aplicació d’aquestes en l’aula d’Educació Infantil.  

Ens veiem aviat!! :)